Hi havia una vegada una nena que no deixava d'aprendre. Cada cop que aprenia alguna cosa nova es feia una miqueta més gran, però a mida que es feia gran i més gran, la nena petita, que duia a dintre seu encara seguia present. Aquesta nena que guardava en el seu interior es complementava amb la dona que ja era, i en cap cas li feia nosa. La infantesa i innocència són qualitats que es perden al llarg dels anys, les matrioskes conserven aquests elements característics i gracies a això no obliden a la nena que porten a dins seu. Es per això que em sento identificada amb el símbol de les matrioskes. A simple vista es una nina maca molt lluent, però a mida que la vas obrint desemmascares la seva veritable identitat, una nina que cada cop es torna més senzilla i més petita, sent ella mateixa la que alhora s'ha fet forta i experta. Aquesta nina, al igual que jo, no deixarà de créixer i descobrir-se a si mateixa... M'agradaria compartir-ho amb vosaltres!
Benvingut/da al meu blog! Em presento com a estudiant de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
He creat aquest blog amb la intenció de fer un recull sobre els aspectes que m'han semblat interessants
del grau i alhora fusionar-los amb reflexions personals. Us convido a participar i donar la vostre opinió en
tot moment. Espero que us agradi i podem compartir junts aquesta experiència!
Recorda que les publicacions més antigues es troben abaix del blog, i adalt les més actuals.
del grau i alhora fusionar-los amb reflexions personals. Us convido a participar i donar la vostre opinió en
tot moment. Espero que us agradi i podem compartir junts aquesta experiència!
Recorda que les publicacions més antigues es troben abaix del blog, i adalt les més actuals.
. . .L'educació és el que queda quan lo demés es perd . . . (A. Einstein)

lunes, 23 de marzo de 2015
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario